Coll de la Torreta - Les Dous (7cims)

Diumenge, 19 d'abril 2009
26 kms. - 3h.33'


No podia deixar escapar l'oportunitat d'aprofitar aquest cap de setmana per fer una bona sortida, entre d'altres motius perquè l'Assumpta marxava els dos dies a Ceret per cantar-hi, o sigui de "rodrigues" total. Per altra banda s'apropa el maig i el tenim ben atapaït, i per últim que ja feia dies que aquesta sortida em rondava pel cap i aquest moment era l'idoni.


El dissabte, abans de futbolar-me tot el dia entre la canalla, el Barça, el Madrid....ja faig un aperitiu i em puleixo el Clapí vell i l'Àguila, dos puigs que inicien la marxa dels 7cims. Són 8 kilometrets de puja i baixa que ja em fan suar una mica.


"Enredo" al meu pare perquè m'acompanyi al punt de sortida. Necessito una mica de logística per a desplaçar-m'hi. Marxem en dos cotxes, jo el deixo a l'arribada i ell m'acompanya més amunt, al Coll de la torreta, a mitja cursa dels 7cims on iniciaré el meu recorregut, per tant que avui faré la 2a. part dels 7cims.


Em fa gràcia, doncs em vénen bons records de la cursa de l'any passat on amb el "Komando ponent" ens ho vam passar d'allò més bé. També tinc un recordatori pels dels "matxos", avui també és el seu dia i em tornen a venir bons records on en la darrera edició vam compartir amb en Luigi. Per últim, veig els amics de Lleida organitzant la seva 1a. marxa, un èxit assegurat, com no podia ser d'una altre manera.
A l'anar sol, porto la motxilla, m'hi vull acostumar, que no se sap mai i un dia ha de caure l'UTMB. El dia és magnífic i amb la càmera de fotos disfruto com un nen. No em vé d'uns minuts, vull passar-m'ho bé, reconèixer el terreny per d'aquí uns dies, veure com estic, sense massa pretensions, corrent quan es pot i caminant quan el terreny s'empina.


Tot va fluint sota el guió, van passant el temps, els kilòmetres, i els cims van caient un darrera l'altre. Montagut, Formigosa, Solanes, Castellar . . . ., aqui hi faig un petit recés, un tallet de coca i la coca cola de rigor. Tan sols la visita, m'ho permeteu?, dels pixa-pins de rigor trenquen el moment de tranquilitat amb els seus 4x4. Tot i correctes, deixem-ho aquí.
A partir d'aquí ja pica de cara avall fins l'arribada, tret del Collet de sapera, a 2 quilòmetres del final que ja es fa feixuc.



Les petites modificacions vers anys anteriors són molt bones, ja que han acabat de treure els dos kms de carretera que hi havia i ara s'hi passa per camins i corriols que et porten directament al Coll de carbons. A partir d'aquí pista de cara avall, per tornar-se a endinsar pel bosc fins a Penyafort. Recordo els avituallaments generosos que ens esperaran d'aquí uns dies, hi ha gent que s'hi passa força estona, embotits, fruits secs, fruita, pastisseria, tot tipus de beguda, etc....avui faig amb la meva motxilleta i cert és que m'hi trobo bé i no em fa nosa, es clar que tampoc és massa estona.
Els núvols ja es comencen a inflar avisant-nos de què el temps canviarà ben aviat. Faran tard, ja que arribo al cotxe, prou satisfet després de 26 quilòmetres en unes 3h. i mitja. Bona sortida i recomenable per tothom, de nivell baix-mitjà trescant per la zona i voltant els 1.000m. d'alçada. La dificultat en aquesta marxa en particular és la distància de gairebé 60 kilòmetres.

Apalins, com diria l'home bisonte Ramon, fins la propera!!!!

Salut.

A les portes de Montserrat

Dissabte, 11 d'abril 2009
Castellolí - El Bruc
+- 10 kms. +- 4h.


Hi havia una sortida pendent a Montserrat amb els nostres inseperables amics esparraguerencs, el Joan i l'Isabel. Hi havia el deute del Montgròs, posposat al seu dia per haver agafat, un servidor, un "gripassu" de 1a. Avui se'ns tornaria a resistir. Degut a les pluges de la nit abans, pràcticament fins a l'hora de la sortida, està plovent, s'ha de tornar a canviar els plans. Afortunadament el Joan i l'Isabel ténen mil alternatives i optem per un recorregut més planer, menys dificultós i en cas de tornar a ploure tenir una escapatòria fàcil.


El dia, contra pronòstic, ens respectarà, inclòs a estones farà bo, convidant-nos a treure la jaqueta. És ben bé una excursioneta de xino-xano, avui no s'hi escau res més. Tot està amarat d'aigua, el sol fa acte de presència i els colors que es produeixen són espectaculars. Després de recórrer per una pista enfilem el castell de Castellolí, o el que queda d'ell. La vista no és gaire bona, boirotes que fan que no es vegi Montserrat que tenim davant els nassos, per altra banda la nostre elecció fa que hagi sigut la correcte.


Comença a haver-hi gana, recordem que estem d'excursió, jejejeeje....i enfilem les coves de Castellolí, ben conservades i on els habitants del poble s'hi amagaven quan la guerra.


L'esmorzar . . . ., sense comentaris ! ! ! ! el bon fer del Joan, fa que tinguem un recés de 1a., com ens cuidem, àpat digne de puntuar a la lliga gastronòmica!


Amb la panxa plena, ben regada amb cava, tornem a reemprendre la marxa enfilant corriols encara amarats d'aigua, de fet en algun tram ens hi mullem els peus, que hi farem. Ben aviat arribem a la bauma "quart minvant", ben amagada entre la vegetació, també hi cau aigua per tot arreu, i és que avui serà la tònica del dia, aiiiiguaaaa!!!!


Ja enfilant cap els cotxes, encara ens queda la joia de la corona, possiblement la bauma més grossa vista mai. La situem sota el mas de Can Solà, tocant al restaurant del Bruc, per tothom conegut, ja que està al peu de l'autovia. Realment és espectacular, immensa i amb l'aigua caiguda es forma un salt d'aigua que fa patxoca.




Ja al migdia donem la sortida per acabada, bé, de fet encara ens espera un àpat a la vinya nova per concloure la jornada, que entre la caminada i els tiberis, gairebé no ens podem aixecar de la taula, jejejeje....

Com sempre, una bona sortida, descobriment de nous indrets, amb dos guies de 1a., això sí el "famós Montgrós" continua pendent.

Salut.

mes d'abril, o entrenem, o a l'asil ! ! ! !

Avui m'he tornat a posar les bambes, després de mooolts dies, tants, que em fa vergonya dir-ho. El resultat no en podia ser un altre . . . . desastre total!!!!, vuit kilometrets de res que m'han sortit a 5'10, i he quedat mort i enterrat!!!!

De fet els "eventus" més propers que tinc no són fins el mes que vé, així que durant aquest abril puc i/o hauria de dedicar-m'hi mínimament per complir dignament tan a Sort, com als 7cims, servint la cursa de l'Alba per veure si he fet els deures per afrontar aquestes dues dures proves.

No és cap mena de secret que aquest any les coses no han anat gaire bé, tot i que segurament cauran cinc maratons una temp. més, però no és per estar massa content. I és que això no té cap secret, o entrenes, o ja pots plegar veles, si més no oblidar-te d'anar amb segons qui i/o oblidar-te de fer uns temps que fa quatre dies havies aconseguit.


No miro més enllà i a part d'algunes curses de curta distància que no hi fallarem, a l'agenda no hi ha cap més data destacable que em faci "trempar" mínimament. Espero que em serveixi per trobar sortida a aquest laberint en que he entrat i que segurament no té cap més altre solució que sortir a entrenar i tornar a trobar els estímuls que em feien sentir tan a prop vostre, donant-vos guerra quan convenia, estant content amb els resultats que obtenia.

Hi ha reptes per donar i per vendre, però potser ara no és el moment. Esbaldirem com podem el mes de maig i segurament que hi haurà poc soroll més enllà d'aquesta data. Potser toca descansar, com si no ho hagués fet fins ara!, però el què està clar és que la cosa no rutlla i mica en mica he de tornar a començar de zero, el que passa és que no sé quan, no hi veig la data, potser vindrà sense buscar-la, no vull que sigui un "na fent" però tampoc serà de cop i volta plantejar-se grans gestes, ara no.

Ieeepps!!!! que no us vull espantar, tot i el pesimisme, l'únic que passa és que no sé quan, però sí sé que hi tornarem un dia o un altre, queda molta cosa per fer, per compartir, per passant-s'ho de conya, i si no . . . .a l'asiiiiilllll ! ! ! !

Salut.